¨Si no hi hagués petroli a Guinea Equatorial, el país ja seria
una democràcia¨

¨Espanya ha donat oxigen a la dictadura, ja que és l´únic Estat que ha rebut Obiang¨

Andreu Gomila
BARCELONA

¨Com més temps duri la dictadura, més perill hi ha d´explosió social a Guinea¨



A.G. Quina és la situació de l´oposició al règim de Teodoro Obiang a l´interior de Guinea Equatorial?

D.O. A Guinea hi havia 12 partits a l´oposició després de la seva legalització [1991]. Però aquests ja no existeixen, ja que van ser tots comprats pel poder. Fins i tot molts van ser creats pel mateix règim i avui formen el govern amb el PNG, llevat dels cinc partits que formen el RENAGE, més el CPDS. Nosaltres tenim presència a l´interior del país i a l´exterior. El problema és que l´oposició que viu a l´interior no pot treballar perquè no se´ls permet moure.

A.G. La posada en pràctica de les seves propostes depèn de la desaparició del dictador?

D.O. No. Nosaltres no estem treballant amb aquesta
perspectiva. El poble guineà, després de 23 d´anys de dictadura d´Obiang, està molt cansat i té consciència de la necessitat de canvi i volen, òbviament, que aquest canvi sigui pacífic. Així, tots els partits de l´oposició de l´interior i de l´exterior ens vam reunir el passat 27 d´octubre a Barcelona, convidats per la Fundació Ramon Trias Fargas, per arribar a un acord de principis i es van acceptar cinc punts del programa del RENAGE, que podrien servir de base per al canvi. La majoria dels actors polítics del nostre país recolzen el canvi proposat per RENAGE. A més, fora d´aquest no n´hi cap altre.

A.G. Com ha actuat el règim davant aquesta proposta que suposa la seva fi?

D.O. La proposta és acceptada per molts sectors del règim, que veuen que el canvi és inevitable. Una altra cosa és que sigui refusada per un grupet fidel al dictador, que vol mantenir els privilegis.

A.G. El Banc Mundial va rellançar fa unes setmanes les seves relacions amb el país. Temen que es produeixi un cert reconeixement exteior del règim que el mantingui?

D.O. És veritat que una missió d´avaluació del Banc Mundial (BM) va visitar Malabo per presentar un vell projecte que consisteix a asfaltar una carretera d´uns 238 quilòmetres. Però no es va acordar cap crèdit. Només es va donar a conèixer una avaluació d´aquest projecte, que costaria uns 120 milions de dòlars, i la seva viabilitat. Només va ser una declaració d´intencions condicionada que el país avanci en la seva democratització.

A.G. Tanmateix, els organismes creditors internacionals no s´han caracteritzat per recolzar econòmicament únicament les democràcies...

D.O. Per això ens vam inquietar quan va arribar la missió del BM. A més, van exigir que es distribueixin de manera equitativa els ingressos derivats del petroli. Un informe seu exposa que el 5% de la població guineana manté el 80% de la riquesa.

A.G. El descobriment de petroli al país, fa deu anys, també pot afavorir el règim?

D.O. El petroli suposa, per a nosaltres, una arma de doble tall. Sempre dic que si no hi hagués petroli a Guinea Equatorial el país ja seria una democràcia. Hi ha molts interessos, de tot tipus. El petroli està en mans d´una sèrie de multinacionals nord-americanes. A més, la gent sap que hi ha petroli, però el que es treu amb la seva prospecció no ho saben. Aquestes empreses segurament no estan interessades que hi hagi un canvi democràtic perquè, a hores d´ara, ho evadeixen tot, els contractes no són els millors... Alhora el nivell de vida dels guineans s´ha enfonsat. Els guineans viuen d´una economia de subsistència i, estadísticament, el país és un país exportador de petroli. Però, realment, no ho és, ja que està totalment destruït.

A.G. Fa poc, les Nacions Unides van prohibir al Marroc que donés llicències a multinacionals per extreure petroli al Sàhara Occidental fins que es resolgués el conflicte. Li sap greu que l´ONU no hagi actuat de la mateixa manera amb Obiang?

D.O. Tot i ser una situació diferent, l´ONU està jugant amb els interessos de les grans potències. El que ens estranya és que els països que diuen ser campions dels drets humans, models democràtics, a l´hora de la veritat no parlen dels drets dels pobles oprimits, sinó dels seus propis interessos. Avui dia, els interessa el petroli de Guinea, així com la fusta, el peix o el gas. Pensem que aquests països haurien de procurar l´estabilitat de les zones...

A.G. Han demanat alguna acció internacional?

D.O. Hem demanat que se suspengui qualsevol mena de contacte amb el govern de Guinea Equatorial, ja que no existeix: és un simulacre. Hi ha 48 ministeris per a un país de mig milió d´habitants. Els que treballen al comerç saben que quan arriben 50 contenidors de mercaderies, al de la duana no li importa si paguen impostos o no mentre ell es quedi amb dos contenidors. La gent surt del país amb maletes plenes de diners. Per tant, a Guinea hi ha una ficció, no pas un Estat.

A.G. Temen que es traslladi a Guinea la inestabilitat caracterísitca de l´Àfrica central?

D.O. Com més duri la dictadura més perill hi ha d´explosió social. La situació ha arribat a un punt que nosaltres mateixos estem fent tot el possible perquè aquesta explosió no es materialitzi, fins i tot frenem sectors de l´exèrcit que així ho volen.

A.G. L´Estat espanyol ha estat massa tolerant amb Obiang?

D.O. Espanya, un país que ha conegut una situació semblant a la nostra, hauria de ser més agressiva respecte a la dictadura. La posició d´Espanya és molt tèbia, molt ambigua. Hauria d´implicar-se més en la democratització del país. Voldríem que liderés el projecte. Espanya ha donat oxigen a la dictadura, ja que és l´únic país que rep Obiang de manera oficial.

A.G. Creu que Madrid hauria d´incloure el tema de Guinea a l´agenda de la UE?

D.O. Si en conflictes molt més complicats, com el de Pròxim Orient, Espanya hi intervé amb molta energia, en el cas de Guinea Equatorial, que és molt més senzill, hauria d´aprofitar la presidència de torn de la UE per mobilitzar la resta dels seus socis i la resta de la comunitat internacional perquè s´imposi la democràcia al país. Ara té l´oportunitat. Seria una llàstima que s´acabés la presidència de torn i Aznar no fes pública la seva opinió respecte a la democratització del país. Cal que es fixi un calendari per a una transició.

A.G. L´Estat espanyol té por d´enfrontar-se als seus errors d´antiga metròpoli?

D.O. Ara té l´oportunitat de saldar els seus erros. I el poble de Guinea estaria molt content d´això. Hi va haver errors en la colonització, com va passar a d´altres països. Però a d´altres indrets, les metròpolis han intentat mantenir els lligams culturals. Tanmateix, pensem que la presència espanyola [fins al 1968] va ser molt positiva, en el terreny cultural, de salut...


http://www.avui.es/avui/diari/02/mar/04/oyo01.htm

Fuente: Diari AVUI 4-3-02

¡Nota importante!
El contenido de los artículos publicados no refleja necesariamente la opinión de la redacción de guinea-ecuatorial.net
Véase también la declaración sobre el uso de seudónimos